Un dels principals reptes de la logística espanyola passa per aconseguir una intermodalitat real. Les empreses del sector, cada vegada més, tendeixen a combinar diverses modalitats de transport amb la finalitat d'estalviar costos i temps durant el procés de trasllat de les mercaderies. En aquest context, la intermodalitat, basada en les combinacions marítim-carreteres i ferrocarril-marítim, està adquirint una creixent importància logístic.

El transport intermodal és l'articulació entre diferents maneres de transport utilitzant una única mesura de càrrega (generalment contenidors) a fi de realitzar més ràpida i eficaçment les operacions de transbord de materials i mercaderies. 

La intermodalitat permet la disminució de costos de tota la cadena de subministrament, a més de proporcionar avantatges mediambientals. La Unió Europea ho impulsa des de fa temps a través de programes, com la xarxa transeuropea de transports (RTE-T) o Marco Polo, per a complir així, amb els seus objectius econòmics i mediambientals. I és que el transport intermodal permet disminuir la congestió d'en les carreteres i en conseqüència, les emissions de CO2. A més del seu caràcter sostenible, també ofereix molts avantatges en termes de servei, seguretat, cost i temps.

Una de les principals claus del transport intermodal és que permet combinar diferents règims de càrrega completa i grupatge, de manera que ofereix major quantitat de combinacions possibles. El grupaje té una gran quantitat d'avantatges per als clients, perquè redueix costos i aporta agilitat i eficiència. També es minimitzen les possibilitats de danys, pèrdues o robatoris. En altres paraules, s'evita la ruptura de càrrega.

Una altra característica rellevant del transport intermodal és la major coordinació entre els diferents mitjans de transport, traduint-se en millors costos en la cadena de transport i logística internacional. I això influeix en gran manera en el preu de venda al client final.

Poden destacar-se també altres factors com la capacitat de transportar gran volum de càrrega en llargues distàncies, així com la possibilitat de dur a terme el transport marítim o ferroviari durant els caps de setmana, vacances o nits.

Es tractaria d'una reorientació estratègica dels actuals operadors de transport unimodal en la qual l'objectiu passaria a ser la cadena de transport i el camió ocuparia les baules de recollida i lliurament.

En l'actualitat, Espanya compta amb centres de transport per carretera, estacions ferroviàries, ports connectats per ferrocarril, ports secs, zones d'activitats logístiques vinculades a ports pròxims i terminals intermodals privades. No obstant això, però la realitat és que no existeixen com a tal grans hubs logístics intermodals que satisfacin de manera eficient, integral i sostenible les necessitats actuals de transport.

Què impedeix que pugui implementar-se un sistema de transport intermodal realment competitiu i eficaç?

Un dels problemes radica en les diferències de regulació i costos entre les diferents maneres de transport. En aquest sentit, un dels aspectes bàsics per a convertir el transport intermodal en una alternativa real al transport unimodal per carretera és reduir els costos de fricció -és a dir els transbords de càrrega- en canviar de manera. Aquests poden representar entre un 25% i un 40% de la despesa total del transport ferroviari. Fins ara no s'han aconseguit fer competitives les terminals on es produeixen els intercanvis de contenidors.

Els sobrecostos generats en la ineficiència en les operacions de transport intermodal poden traduir-se en preus més elevats, més demores i menys fiabilitat en els terminis, menys disponibilitat de serveis de qualitat, limitacions de tipus de mercaderies, més riscos de desperfectes, processos administratius més complexos.

D'altra banda, és necessari eliminar les barreres burocràtiques i les traves administratives.

Cal destacar el creixent compromís de les administracions, que estan apostant per noves plataformes que facilitin la intermodalitat, però és necessari avançar encara més.